| |
|
 |
VII SIMPOSI INTERNACIONAL. CRÍTICA D'ART EN UN MÓN GLOBAL
VII SIMPOSIO INTERNACIONAL. CRÍTICA DE ARTE EN UN MUNDO GLOBAL
VII INTERNATIONAL SYMPOSIUM. ART CRITICISM IN A GLOBAL WORLD |
programa
program
|
inscripció
inscripción
booking
|
|
QUÈ VOL DIR SER CONTEMPORANI? |
Lloc: Auditori del MACBA, Barcelona
Dates: Dies 18 i 19 de novembre del 2011.
Organitza
ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
En cada nou intent per classificar pràctiques i produccions artístiques en el temps, es topa amb límits epistemològics que impedeixen establir-ne una definició. Això s'esdevé sovint quan s'interroga el que entenem per contemporani i la contemporaneïtat, que s’identifica amb la de l’hegemonia dels moviments artístics. El que és contemporani es revela com una cosa semblant a un sostre de vidre, una barrera invisible que ens aïlla precisament per la seva invisibilitat. El 2008, la Serpentine Gallery va organitzar un congrés “futurològic” titulat Manifesto Marathon. Durant l’esdeveniment, el dissenyador gràfic Zak Kyes afirmà que sense cap tipus de manifest no es podien escriure alternatives, només vagues utopies. Sense un manifest, no podem concebre el futur.
Què significa ser contemporani després del fracàs de la modernitat? Quin sistema d’interseccions es crea entre termes afins com modern, postmodern i contemporani?
La desconstrucció estructuralista és encara la clau de la contemporaneïtat? En el seu llibre Utopisticas, el sociòleg Immanuel Wallerstein explora com podrien ser millors
les societats dins dels límits de la realitat. Per això, en parlar dels manifestos del segle XX, hem de fer-ho des d’una postura més introvertida que agressiva, més reticent
que escandalosa, més individual que no pas col·lectiva.
|
|
¿QUÉ SIGNIFICA SER CONTEMPORÁNEO? |
Lugar: Auditori del MACBA, Barcelona
Fechas: Días 18 i 19 de noviembre de 2011.
Organiza ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
En cada nuevo intento para clasificar en el tiempo prácticas y producciones artísticas, se tropieza con límites epistemológicos que impiden establecer una definición. Ocurre con frecuencia cuando se interroga lo que entendemos por contemporáneo y la contemporaneidad, identificado con el fin de la hegemonía de los movimientos artísticos. Lo contemporáneo se revela como algo parecido a un techo de cristal, una barrera invisible que nos aísla precisamente por su invisibilidad. En 2008, la Serpentine Gallery organizó un congreso “futurológico” llamado Manifesto Marathon. Durante el evento, el diseñador gráfico Zak Kyes afirmó que sin algún tipo de manifiesto no se podían escribir alternativas, sólo utopías vagas. Sin un manifiesto no podemos concebir el futuro.
¿Qué significa ser contemporáneo después del fracaso de la modernidad? ¿Qué sistema de intersecciones se crea entre términos afines como moderno, postmoderno y contemporáneo? ¿Sigue siendo la deconstrucción postestructuralista, la clave de la contemporaneidad? En su libro Utopisticas, el sociólogo Immanuel Wallerstein explora
cómo podrían ser mejores las sociedades, dentro de los límites de la realidad. Por eso, al hablar de los manifiestos del s. XX, tenemos que hacerlo desde una postura más introvertida que agresiva, más reticente que escandalosa, más individual que colectiva.
|
|
WHAT DOES IT MEAN TO BE CONTEMPORARY? |
Place: Auditori del MACBA, Barcelona
Dates: 18th and 19th November 2011.
Organized by ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
Every time we try to classify artistic practices and productions in the time, we encounter some epistemological limits that prevent us from establishing a definition. It happens often when it is asked what is for us contemporary and contemporaneity, identified as the end of the hegemony of artistic movements. The contemporary reveals itself as something like a glass ceiling, an invisible barrier that seals us precisely by its very invisibility. In 2008, the Serpentine Gallery organized a “futurogical” congress named Manifesto Marathon. During the course of the event, graphic designer Zak Kyes stated that without some sort of manifesto, no alternatives can be written, only vague utopias. Without a manifesto we can’t conceive the future.
What does it mean to be contemporary after the failure of modernity? What set of intersections arises from related terms such as ‘modern’, ‘postmodern’ and ‘contemporary’? Is poststructuralist deconstruction still a key element in contemporaneity? In his book Utopistics, the sociologist Immanuel Wallerstein explored what improvements societies could do to become better, within the limits of reality. That is why, when speaking about manifestos in the 20th century, we have to do it from a position which might be more introverted than aggressive; reluctant instead of scandalous, individually instead of collectively.
|
|
|
|