| |
|
 |
V SIMPOSI INTERNACIONAL. CRÍTICA D'ART EN UN MÓN GLOBAL
V SIMPOSIO INTERNACIONAL. CRÍTICA DE ARTE EN UN MUNDO GLOBAL
V INTERNATIONAL SYMPOSIUM. ART CRITICISM IN A GLOBAL WORLD |
programa
program
|
inscripció
inscripción
booking
|
|
| RESISTÈNCIES. EL GLOCAL I EL SINGUNIVERSAL A TRAVÉS DE LES BIENNALS |
Lloc: Auditori del MACBA, Barcelona
Dates: Dies 20 i 21 de novembre de 2009.
Organitza
ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l'ICUB, Institut de Cultura de Barcelona.
Aquest simposi pren com a títol el del text de Tierry de Duve “The Glocal and the Singuniversal. Reflections on Art and Culture in the Global World” . Duve utilitza la proliferació de biennals en el món com un exemple d’experiment cultural de l’economia glocal, i es pregunta si és una demostració democràtica de poder cultural entre regions emergents del món o un reconeixement pessimista d’una nova forma d’hegemonia cultural i recolonització per part d’Occident. D’altra banda, les biennals situen sota el mateix paraigua de l’art les obres d’art i els béns culturals, convertint-nos a tots en antropòlegs amateurs.
Duve contraposa el Glocalisme com a forma de resistència a la cultura hegemònica global, que és exportada i controlada per centres hegemònics, al Singuniversalisme que, des del punt de vista del judici estètic, demana una millora de la qualitat en l’art, ofereix un pas del singular al universal i traça un pont entre el que és empíric i el que és transcendental. Sense l’impuls Singuniversal, el Glocal resta faltat de propostes.
|
|
| RESISTENCIAS. LO GLOCAL Y LO SINGUNIVERSAL A TRAVÉS DE LAS BIENALES |
Lugar: Auditori del MACBA, Barcelona
Fechas: Dies 20 i 21 de novembre de 2009.
Organiza ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
Con el soporte de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l'ICUB, Institut de Cultura de Barcelona.
Este simposio toma el título del texto de Tierry de Duve “The Glocal and the Singuniversal. Reflections on Art and Culture in the Global World”. Duve utiliza la proliferación de las bienales en el mundo como ejemplo de experimento cultural de la
economía glocal, preguntándose si se trata de una demostración democrática de poder cultural entre regiones emergentes del mundo o de un reconocimiento pesimista de una nueva forma de hegemonía cultural y recolonización por parte de Occidente. Por otro lado, las bienales sitúan bajo el mismo techo del arte las obras de arte y los bienes culturales, convirtiéndonos a todos en antropólogos amateurs.
Duve enfrenta el glocalismo como forma de resistencia a la cultura hegemónica global, que se exporta y se controla desde
los centros hegemónicos, al singuniversalismo el cual, desde el punto de vista del juicio estético, reclama una mejoría en la calidad del arte, sirve de paso de lo singular a lo universal y extiende un puente entre lo empírico y lo trascendental. Sin el impulso singuniversal, lo glocal queda falto de propuestas.
|
|
| RESISTANCES. THE GLOCAL AND THE SINGUNIVERSAL A THROUGH BIENNIALS |
Place: Auditori del MACBA, Barcelona
Dates: Dies 20 i 21 de novembre de 2009.
Organized by ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art
With the support of Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l'ICUB, Institut de Cultura de Barcelona.
The symposium takes the title from Tierry de Duve's text “The Glocal and the Singuniversal. Reflections on Art and Culture in the Global World”. Duve uses the proliferation of biennials in the world as an example of a cultural experiment of glocal
economics. He wonders if this is a democratic display of cultural power by emergent regions of the world or, on the contrary, if it is a pessimistic acknowledgment of a new form of cultural hegemony and re-colonization carried out by the Western world. On the other hand, biennials put works of art and cultural commodities under the same roof, turning us all into a sort of amateur anthropologists.
Duve confronts the "Glocalism" as a form of resistance towards the hegemony of global culture, which is exported and
controlled by hegemonic centres, to the concept of "Singuniversalism" which, from an aesthetic judgement, claims an improvement of the quality in the art field, provides a connection from the "singular" to the "universal" and builds a bridge between what is empirical and what is transcendental. Without the "Singuniversal" impulse, the "Glocal" lacks any proposals.
|
|
|
|
